“Ha estat una experiència que no oblidaré mai”, explica Adri Arnaus tot just entrats en la conversa a Golf Moià. “És molt més gran que qualsevol altre torneig. De petit, veient la tele i veient monstres esportius com Michael Phelps o Usain Bolt, i ser part dels Jocs, veure com es respira en uns Jocs no té comparació amb res”, explica el professional català.

 

Et va agafar per sorpresa la teva nominació olímpica?
Sabia que alguns jugadors tenien dubtes com Sergio o Rafa, però no em vaig preocupar. A la fi, l’objectiu era ser el segon espanyol i entrar per mèrits propis, però es va donar aquesta oportunitat, encara que mai va deixar de ser un objectiu meu

Vas tenir llavors de reajustar el teu calendari, introduir canvis, no?
Ha estat un any bastant ‘muntanya russa’ després que vaig agafar el covid, i ara els Jocs .. He estat cinc setmanes allunyat del Tour, però una setmana i mitja a Tòquio que em deixa moltes experiències molt bones.

Ja havies estat al Japó, no?
Si, i és una llàstima que Jon no va poder ser-hi perquè ja vam estar junts el 2012 jugant el Mundial sub-18. A Nagoya. Ja teníem el nostre viatge i ens feia gràcia repetir-ho, però no va poder ser amb ell ….

Et vas assabentar per ell mateix que a la fi no estaria, t’ho va dir la Fede?
Jo ja hi era i ho esperava el dilluns, ja que vaig arribar abans per gaudir de la cerimònia, i em preguntava que estava a punt d’arribar, i m’assabento de sobte pels mitjans de comunicació que em cridaven per saber la meva opinió, i jo vaig ser el primer sorprès ja que em vaig assabentar per ells.

Vas poder parlar amb ell quan vas saber que no venia?
Si, i la veritat és que va ser molt injust perquè el seu segon positiu possiblement eren la resta del covid que va passar la primera vegada setmanes enrere. A mi em va passar igual. Ens van explicar que haver-ho passat no significava que no podies donar una altra vegada positiu, però ja no podies contagiar a ningú.

Havia d’estar bastant frustrat, suposo …
Imagina’t la mala sort que va tenir. Li vaig preguntar com havia anat el procés i em va explicar que havia de passar tres PCRs abans de volar i va donar positiu en el tercer. Pensava que era un error i es va fer un altre i un altre més … El fort de el cas és que a el quart dia, quan ja va decidir que no venia, li va sortir negatiu! El problema és que s’arriscava a volar a Tòquio, que donés positiu, i el tinguessin tancat en una habitació tots els jocs. Va ser molt mala sort perquè mai es va trobar malament. A la fi, calia acceptar-ho i jo em vaig ocupar i em vaig centrar en el meu.

Després arriba Jorge Campillo corre-cuita. No era la millor manera de preparar-se, no?
Sens dubte, però quan tens l’oportunitat, et tires de cap i no penses res més.

Vas viure l’ambient de la Vila olímpica?
Si, vaig tenir l’oportunitat de viure-la tres o quatre dies. Per a mi, el més increïble van ser aquests dies, perquè pots estar al costat de gegants de l’esport com a Djokovic, Pau Gasol, és únic. Estàvem al menjador, que era quilomètric i allà estàvem tots junts. Si deixaves enrere la vergonya, començaves a fer fotos amb tothom, intercanviant pins. Jo no vaig poder donar gaires, però va estar bé, jajaja.

Què esportista et va fer més il·lusió més fer-te una foto amb ell?
Vaig tenir la sort i el priovilegi d’establir una mica de relació amb Pau Gasol perquè sempre l’he tingut com un ídol i li vaig anar a demanar un ‘selfie’. I resulta que a més d’un ‘selfie’ vem estar parlant com 20 minuts i vem començar a comentar que ell s’està començant a aficionar al golf. Em coneixia i va ser molt xulo que vem poder parlar i després ens saludàvem per la Vila Olímpica. Per a mi va ser impressionant perquè el veia de petit i ho tenia idolatrat com el Phelps o Bolt. Va ser super amable i simpàtic, així que tinc un record extraordinari.

Si es queda al Barça, ja saps que has de fer amb ell ….
Ja ho vam parlar. Em va dir que tot estava en l’aire, però si es queda alguna cosa farem ….

Estar concentrat per al torneig no ha de ser fàcil no amb tant de moviment?
Nosaltres vam gaudir d’aquests primers dies i després ens vam anar a un hotel per buscar la concentració per al torneig, més a prop de el camp ja que estava a una hora i mitja de Tòquio. Aquí vam posar la manera competició. Sé que altres equips van competir estant en la Vila i s’aixecaven a les quatre i mitja per desplaçar-se a l’Kasumigaseki Country Club, vivint l’experiència completa.

Suposo que no volien deixar de viure al màxim aquests dies ….
Per descomptat. Si alguna cosa extrec d’aquesta experiència és que surts supermotivat, amb l’opció de tornar a estar en els propers Jocs a París.

De debò et veus a París?
Si, per descomptat. Vull repetir, millorar la meva actuació. Ja tractarem d’estar entre els dos millors espanyols en el rànquing d’aquí a tres anys.

Per llegir la segona part de l’entrevista pot accedir al següent enllaç: https://www.catgolf.com/ca/noticies/competir-als-jocs-s-escapa-a-qualsevol-altre-competicio